SOMNIANT PEL MNAC: DESCOBERTES I RECUPERACIONS
Des de molt joveneta, quan era encara el Museu d'Art Romànic, el MNAC ha estat un dels meus indrets de referència. Fa alguns anys em vaig fer de l'Associació d'Amics del MNAC, i en els darrers anys hi he anat encara més sovint. L'he vist renovar-se, acollir exposicions temporals diverses, canviar de lloc obres d'art, amagar-ne algunes i recuperar-ne d'altres, variar, segons tendències, això que avui en diuen el discurs museugràfic, no sempre he estat d'acord amb els canvis però tinc poca tirada a les incondicionalitats. Li dec molts somnis i molts bons moments. Montjuïc és, així mateix, el meu paisatge familiar i evocador, encara més quan la situació ens ha fet més fidels a la proximitat sentimental. Per això he decidit obrir un blog dedicat íntegrament a aquest museu, al seu fons, als records personals que s'hi relacionen i als somnis que, en algun moment, m'ha provocat un passeig silenciós pels seus espais.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada