FADES EVOCADORES I ENSOMNIS PICTÒRICS
En els temps, ja llunyans, de l'EGB, havíem portat sovint els nois i noies de Segona Etapa al Museu d'Art Modern, avui integrat al MNAC, que es trobava a la Ciutadella. Avui es pot cercar informació a dojo per la xarxa, amb poc esforç, però aleshores no era així. En general jo feia una visita prèvia per veure quina informació tenien al Museu i quin recorregut podíem fer per les diferents sales, segons la programació escolar.
Avui hi ha més tolerància amb les escoles i, a més a més, les sortides del centre son més habituals que abans, però en aquells anys anaves patint, els vigilants et renyaven per coses sense importància i l'alumnat també s'esverava una mica. Una manera de tenir-los entretinguts era fer-los apuntar coses sobre algunes obres d'art, hi havia qui no ho trobava adient, sobretot teòrics d'aquests que han vist l'escola pel folre, ja que el millor seria que els nois i noies 'miressin', però jo crec que tot depèn del moment i les circumstàncies. I una cosa és anar amb els pares, de forma individual i, l'altra, sortir amb el 'grup', cal dir que fins i tot els grups de jubilats xerren i fan barrila, en moltes ocasions.
Un dels quadres que cridaven més l'atenció, als nois sobretot, era el de la Batalla de Tetuán, de Fortuny, per les dimensions i la temàtica, que avui pot semblar excessivament bel·licista. Però una vegada una nena, d'aquestes que no criden l'atenció, es va aturar, meravellada i com hipnotitzada, davant del 'Somni' o 'Ensomni' de Brull. Em va emocionar comprovar com hi ha coses que, per elles mateixes, sense saber-ne res d'entrada, ens motiven i sotraguegen.
Brull va ser alumne de Gómez-Polo, també va ser veí del Poble-sec on encara hi ha una casa de la família, a la zona de la Satalia. Va viure entre 1863 i 1912, va morir relativament jove. Va fer alguna altra versió del 'Somni', se'l considera un pintor simbolista, tot i que té moltes coses diferents, també imatges familiars entranyables, nadalenques, i retrats interessants. A Girona, l'any 2009, es va fer una retrospectiva del pintor, a La Fontana d'Or. De molt jovenet se'l pot reconèixer en diferents quadres de Gómez Polo, ja que el pintor feia servir de models amics, parents, alumnes, coneguts i saludats.
Vaig tenir la sort fa pocs anys de contactar amb Isabel Fabregat, doctora en Història de l'Art, qui va ser comissaria de l'exposició temporal del MNAC dedicada a Ramon Pichot i que també havia comissariat l'exposició de Girona sobre Brull, juntament amb Reyes Faus, una altra Historiadora de l'Art. Totes dues van endegar un projecte per verkami, en l'intent de poder editar un llibre complet sobre Brull.
No va ser possible però van elaborar una completa web sobre el pintor. Brull va utilitzar durant uns anys l'antic taller de Gómez Polo. Joan Brull, com tants altres del seu temps, ha estat un pintor relativament oblidat durant dècades que avui, afortunadament, ha trobat persones joves, inquietes i preparades, com la Isabel Fabregat Marín, disposades a donar-nos a conèixer la seva trajectòria i la seva obra. Vam poder comptar amb ella en una inoblidable xerrada de CERHISEC, dedicada al pintor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada