LA MARE DE DÉU DELS CONSELLERS: EVOCACIONS

 


Amb una companya d'escola, quan teníem tretze o catorze anys, vam agafar el costum de visitar museus els primers diumenges de mes, que eren de franc, costum que, en molts casos, es manté.

Aleshores els museus eren solitaris, trobaves poca gent, tot era misteriós i evocador, moltes obres estaven exposades a l'estil antic, una mica amuntegades, i al MNAC no hi havia la part d'Art Modern, que es trobava al Parc de la Ciutadella, a l'actual edifici del Parlament.

Una de les obres que ens cridava més l'atenció, ja aleshores, era aquesta Mare de Déu tan bonica, amb els seus àngels i els seus sants. Però un dels motius de la nostra admiració era saber que, des del passat, ens contemplaven uns veritables bacelonins destacats del segle XV, no gaire ben plantats ni atractius, tot s'ha de dir.

Van passar els anys i a mitjans dels noranta vaig tenir la sort de poder forma part del Grup Pilot als Estudis d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, una universitat que s'acabava d'estrenar. Els ordinadors eren una novetat excitant, el mateix que internet, els mòbils gairebé ni existien. Vaig cursar unes assignatures d'Història de l'Art amb un professor extraordinari, Joan Campàs, aleshores molt jove i que s'ha jubilat fa poc. 



Vam fer amb ell algunes sortides inoblidables, ens va passar un CD impressionant amb cinc-centes obres d'art comentades. Un dels treballs que vaig haver de fer en aquella assignatura va ser triar una obra d'art i comentar-la. Vaig triar la Mare de Déu dels Consellers. Avui es pot trobar fàcilment informacio sobre aquesta pintura però aleshores no era gens fàcil. Per tal de disposar d'una còpia de la imatge vaig recórrer a l'antiga i entranyable Estamperia del Pi, a la plaça del mateix nom, botiga avui desapareguda. Tenien moltes reproduccions d'imatges però no eren gaire simpàtics, la veritat. Tot i amb això aquella botiga em fascinava.

Avui, cada vegada que vaig al MNAC, m'aturo en algun moment davant d'aquesta pintura. La vaig desmitificar una mica en poder accedir a les de Van Eyck que la va inspirar, més reeixides i elaborades, però, de tota manera, continua sent una de les meves obres d'art més estimades. El meu treball, que he perdut, semblaria avui maldestre, els recursos han millorat moltissim i de tot es poden trobar muntanyes d'informacio, així com complets i acurats llibres sobre aquesta Mare de Déu.

En el meu imaginari sentimental continuarà sent aquesta una obra que m'evoca una Barcelona que no vaig conèixer i que em mostra el rostre d'uns barcelonins perduts en el mar del temps, que van tenir la gosadia, aleshores innovadora, de posar-se gairebé al mateix nivell que la reina celestial. Em recorda la meva adolescència, quan tot estava per aprendre i descobrir, i l'època feliç dels meus estudis tardans a la UOC, que també em van descobrir un munt de coses.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

FADES EVOCADORES I ENSOMNIS PICTÒRICS

ELS JUGADORS DE DAUS I EL PINTOR SIMÓ GÓMEZ POLO, PARTIDA INACABADA

SOMNIANT PEL MNAC: DESCOBERTES I RECUPERACIONS